ROBERTO ALIAGA
robertoaliaga.es
«Vaig néixer a Argamasilla de Alba (Ciudad Real), un dimarts tretze de l’estiu del 1976.
Sóc biòleg i tinc una pila de fills: una nena que es diu Aroa i una vintena de contes per a nens. N’hi ha que s’han traduït a vuit llengües.
M’agrada amagar-me per llegir, prendre llet amb cacau abans d’anar a dormir, i estar envoltat de la família. Deu ser perquè sempre he sigut el més petit…»
Premi Lazarillo d’Àlbum Il·lustrat, 2008.
Inclòs en la llista The White Ravens, 2009.
Roberto Aliaga és l’autor d’Els colors d’en Silvà.
|
|
|
DANIEL NESQUENS
Daniel Nesquens
«Encara que sembli mentida, vaig néixer a finals del segle passat. Tot i això, no sóc gaire gran, ni tampoc gaire alt. Vaig començar a escriure per casualitat. Primer vaig trobar un bolígraf; després, un paper. I, en tombar la cantonada, una idea sobre la qual escriure.
Els meus amics diuen que hi ha dies en què sóc molt graciós i d’altres, en canvi, en què em poso un xic melancòlic, com si m’hagués picat alguna cosa. Jo els dic que la vida és així. Ah, el meu color favorit és el verd Hèlsinki.»
Primer premi en el Certamen d’Àlbum Il·lustrat Ciutat d’Alacant, 2001.
Accèssit al Premi Lazarillo de Creació Literària, 2002.
Inclòs en la llista The White Ravens, 2002.
Segon premi en el Certamen d’Àlbum Il·lustrat Ciutat d’Alacant, 2006.
Menció especial en la llista The White Ravens, 2006.
Daniel Nesquens és l’autor de La gallina Crestablava.
|
|
|
MARTA SERRA MUÑOZ
Marta Serra
«De petita, els meus pares em compraven llibres a la fira del llibre de la meva ciutat. Jo saltava d’alegria. M’encanta llegir! I també m’agrada escriure, perquè és una altra manera de llegir; per mi és com un joc que em fa gaudir d’allò més. Ara, quan salto, és perquè he acabat d’escriure un conte.»
IX premi de Literatura Infantil i Juvenil «Leer es vivir», 2005.
Marta Serra és l’autora de La ullera de llarga vista.
|
|
|
PABLO ALBO
Pablo Albo
«Em dic Pablo i m’agrada inventar històries i explicar-les com si haguessin passat. No sóc mentider. Sóc rondallaire. A part d’això, sóc una persona normal: estatura mitjana, ni gros ni prim, ni lleig ni guapo, ni llest ni ximple. No sóc gegant, però sempre tinc el cap als núvols. Ja em passava de petit. Anava a la platja i m’estava tota la tarda explicant-li històries al mar. Ens moríem de riure. Ara també m’encanta veure-les en paper.»
Primer premi en el Certamen d’Àlbum Il·lustrat Ciutat d’Alacant, 2003.
Inclòs en la llista The White Ravens, 2008.
Premi Lazarillo de Creació Literària, 2008.
Guanyador del Concurs de Narrativa Infantil Vila d’Ibi, 2008.
Pablo Albo és l’autor de Gegant de mica en mica.
ANNA GASOL
Anna Gasol
«De petita, m’encantava escoltar les històries que m’explicava la meva àvia, llegir llibres d’aventures i treure a passejar la meva mascota, un ase petitó que em seguia pertot arreu. De gran, vaig fer viatges increïbles pel món… En un d’aquests viatges vaig conèixer l’estranya aventura d’un peix… que havia estat a la panxa d’un llop!»
|
|
|
Teresa Blanch
TERESA BLANCH
«Un dia em van explicar que, quan jo era molt petita, llegia els diaris al revés. Potser per això vaig estudiar periodisme. Sst!, et diré un secret: de petita tenia una amic extraterrestre i cada dia, abans d’anar-me’n a dormir, li desitjava bona nit… Fa poc em va enviar un correu electrònic en què em deia que tenia ganes de sentir cridar el Bru.»
Anna Gasol i Teresa Blanch són les autores de Sigues valent, Bru!
CARLES ARBAT
Carles Arbat
«Del meu ofici en diuen ser il·lustrador. De petit, m’imaginava un il·lustrador com un senyor amb perruca blanca que “enllustrava” sabates fins que les deixava lluents com estels… Com veieu, no anava gaire desencaminat, però en comptes de sabates “enllustro” paraules. I, en lloc de raspalls, utilitzo colors. En aquell temps, els llapis de colors eren el millor regal que em podien fer!
Alguna cosa em deia que aquell arc de Sant Martí tan màgic em serviria per pintar pàgines de contes de veritat. Els colors em van portar a la pintura i, més tard, a l’Escola d’Art d’Olot, on em vaig graduar en Disseny Gràfic i vaig descobrir la il·lustració, un món ple de somnis. D’ençà d’aleshores, he il·lustrat un grapat de contes escrits per gent que sap somiar, com Roberto Aliaga.»
Accèssit al Premi Lazarillo d’Àlbum Il·lustrat, 1998.
Premi Lazarillo d’Àlbum Il·lustrat, 2002.
Premi Llibreter en la categoria d’Àlbum Il·lustrat, 2005.
Carles Arbat ha il·lustrat Els colors d’en Silvà.
MARIONA CABASSA
www.marionacabassa.es
«Em dic Mariona Cabassa i ara, el 2009, tinc 31 anys. No fa gaire que he descobert que sóc il·lustradora des que era molt petita. Algú va trobar un conte amb dibuixos meus de quan amb prou feines tenia vuit anys. Quina alegria confirmar que la meva passió pel dibuix ve de tan lluny! D’aleshores ençà, he publicat més de 25 llibres i m’agrada pensar que cada projecte és com aquell primer conte, nou, emocionant i ple de camins per explorar a través de les imatges.»
Premi Junceda d’Il·lustració, 2003.
Menció especial Premi Junceda en la categoria de Llibre Infantil de Ficció, 2009.
Mariona Cabassa ha il·lustrat La gallina Crestablava.
VIOLETA LÓPIZ
www.berlunes.org
«Prenent el sol a Wuppertal, Alemanya, vaig veure una mosca amb mitjons, amb mitjons blancs! Va ser increïble! Diuen que tinc molta fantasia, però no és cap broma, jo la vaig veure de veritat. Us ho prometo. I sabeu què? Doncs que no m’importa si em creuen o no. El millor és que la vaig veure, i vaig entendre una cosa: és important mirar, perquè si no mires no veus res, i no veus mosques amb mitjons!, ni caragols amb pèls a les orelles, ni toros d’onze potes… Quin avorriment si totes les mosques fossin iguals, oi? Totes amb les botines negres. Sempre hi ha alguna cosa fascinant a l’altre costat de la pupil·la; només cal mirar. Però això no és fàcil; cal mirar com ho fa un nen, amb sorpresa. Encara que tinguem arrugues, cal mirar com si fos la primera vegada.»
Primer premi del I Certamen d’Il·lustració per a la Promoció i Divulgació de la Lectura patrocinat, amb el títol «Leer en familia», per la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Vinalopó, 2005.
Violeta Lópiz ha il·lustrat La ullera de llarga vista.
AITANA CARRASCO
aitaneta.blogspot.com
«M’agrada explicar coses amb imatges, amb paraules, amb els ulls tancats, contínuament. Els meus pares no són gegants, però de vegades noto que em creixen les mans de manera desproporcionada, i l’única manera que tornin al seu estat original és dibuixant i escrivint. M’agraden els llapis, els bolígrafs, les plomes estilogràfiques i les plomes d’ocell. No tinc ales, per això m’invento històries. Ara bé, hi ha qui diu que m’ha vist volar, de nit, a cavall d’un pinzell.»
Premi A la Orilla del Viento, 2005.
Seleccionada per l’OEPLI per participar en la Biennal Internacional de Bratislava, 2007.
Finalista del Premi Llibreter, 2008.
Finalista de la Llista d’Honor IBBY, 2009.
Inclosa en la llista The White Ravens, 2009.
Aitana Carrasco ha il·lustrat Gegant de mica en mica.
ROCÍO MARTÍNEZ
rociomartinez.es
«M’agrada cridar, igual com el Bru, però com que sóc il·lustradora faig “critdibuixos”. També hi ha moments en què no em surten: m’ennuego amb el pinzell, se m’entravessen els colors… però sempre ho intento, com ell. De vegades, els “critdibuixos” són ferotges; d’altres, divertits i tendres, o reflexius, segons el conte que haig d’il·lustrar. El que espero sempre és que el lector en gaudeixi com jo ho faig des de fa uns cinquanta crits, GRRRRR!!!»
Premi d’Il·lustració per al Cartell de la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil convocat per l’OEPLI-Ministeri de Cultura, 1995.
Premi del Ministeri de Cultura al Millor Llibre Editat, 1995.
Accèssit al Premi Lazarillo, 1999.
Seleccionada, en dues ocasions, per exposar a la Fiera del Libro per Ragazzi de Bolonya, 1997 i 2001.
Accèssit al Premi Lazarillo, 2001.
Premi A la Orilla del Viento, 2006.
Rocío Martínez ha il·lustrat Sigues valent, Bru!
